10 de desembre del 2024.- L’Espai Llotja i la Cambra de Comerç de Reus han concentrat aquest dimarts la major part del coneixement sobre l’FP Dual de les comarques de Tarragona i també una part important dels alumnes que estan interessats a seguir-la, i ho han fet en un espai que fins fa no gaires anys era el principal mercat regulador dels productes del sector primari del sud de Catalunya. En aquesta ocasió l’objectiu no era posar preu a l’avellana, el garrofí o als ous, però sí valorar la imprescindible connexió entre alumnes, centres educatius i empreses que aposten per un sistema de formació professional considerat clau per al futur econòmic i social de casa nostra.
Hi ha qui podria considerar exagerat definir l’FP Dual com una eina clau per a l’economia catalana, però, si es tenen en compte els testimonis de les empreses que hi treballen, no només la defineixen com una eina “bàsica per guanyar competitivitat”, sinó també una peça “clau” per tenir un relleu generacional imprescindible en el teixit productiu del país.
Sota l’organització de la Cambra de Comerç de Reus –pensant en els centres i empreses de tot el seu ‘territori Cambra’ (Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta)– i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus, la fira ha arrencat a les nou del matí amb la presència de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i el president de la Cambra, Màrio Basora. En companyia de diversos membres de l’equip de govern reusenc i de responsables camerals, Guaita i Basora han conegut de primera mà alguns dels prop de noranta cicles formatius que que els catorze instituts presents ofereixen amb el sistema d’FP Dual.
També han pogut interessar-se per les feines que ofereixen a alumnes en formació empreses com ara Indústries Teixidó, Cinpasa, Masergrup, AMES, Eurofirms, Veralia, Llaberia Plàstics, Grup Glau, Grupo Castilla, Escardó Serveis, Fruselva, Liasa, la Fundació Bertelsmann o l’Ajuntament de Reus.
Al llarg de la jornada uns dos mil estudiants procedents de tot el territori Cambra han passat per l’Espai Llotja amb l’objectiu de visitar els diferents estands de centres i empreses. Principalment, ho han fet en horari matinal i la majoria eren estudiants de cicle mitjà que buscaven un cicle formatiu superior que s’adaptés a les seves preferències. La resta de visitants han estat més d’un centenar de professionals, així com forces de pares i mares d’alumnes, que s’interessaven per descobrir programes que s’adaptessin a les seves empreses o als desitjos formatius i laborals dels seus fills i filles.
El president de la Cambra, Màrio Basora, ha volgut valorar la fira com a espai de trobada entre empreses i centres formatius per generar sinergies i potenciar l’FP Dual. Basora també ha destacat l’èxit del ‘Cafè de treball’ que s’ha dut a terme al matí amb les empreses participants i que “ha generat un intercanvi d’impressions molt interessant entre les empreses i l’administració per trobar solucions a les necessitats i reptes del mercat laboral del territori”.
Aquesta activitat forma part del programa paral·lel que s’ha dut a terme en diferents sales de l’edifici de la Cambra i que també ha comptat amb cinc xerrades. Tres d’elles s’han centrat en casos d’èxit d’FP Dual i han estat moderades pel Digital Mànager de la Fundació Bertelsmann, Òscar Calaff, i una quarta ha versat sobre les oportunitats laborals a l’oferta pública, totes elles dirigides a l’alumnat. L’última xerrada, en format de ‘Vermut Cambra’, s’ha dirigit a les empreses i ha girat al voltant del títol ‘FP Dual: reptes i oportunitats de futur per a empreses’.
En aquesta darrera trobada hi ha participat la coordinadora territorial d’Ensenyaments Professionals de la Generalitat de Catalunya, Rosa Carbonell; el director de recursos humans d’Indústries Teixidó, Enric Roda, i la sòcia del despatx professional Estivill Assessors–ETL GLOBAL ADD, Teresa M. Martínez, els quals han debatut sobre els avantatges de l’FP Dual per a les empreses amb Carme Sanz, Project Manager de la Fundació Bertelsmann, com a moderadora. Durant la taula rodona, l’opinió unànime ha estat que l’FP Dual és una oportunitat única per al futur educatiu i de les empreses. Actualment, la seva implementació es considera correcte, tot i que fa dos anys només el 7% de l’FP era Dual i l’objectiu és arribar al 100% a mitjà/llarg termini.
Qui més contundent s’ha mostrat ha estat Enric Roda, d’Indústrires Teixidó, que ha explicat que “la mà d’obra qualificada que aporta l’FP Dual permet mantenir un creixement a les empreses que seria molt difícil d’aconseguir directament del mercat laboral” i ha relatat que, d’ençà que l’empresa va començar a formar a estudiants, han passat per la seva factoria “87 alumnes, 43 dels quals s’han quedat”, tot explicant que “els que no ho han fet ha estat perquè han continuat estudiant o perquè no han volgut, però l’FP Dual és un exemple d’èxit”.
Teresa M. Martínez, d’Estivill Assessors, ha recordat que la seva condició d’estudiants en pràctiques formatives permet que la contractació dels alumnes de l’FP Dual sigui força avantatjosa per a les empreses, tot i que també ha sorgit un nou dilema que es planteja actualment i que pretén canviar la regulació per considerar els estudiants com a treballadors i no com a alumnes en formació. En aquest sentit, Roda està convençut que “si es canvia l’actual relació formativa per una relació laboral serà un greu error i hi haurà moltes empreses que es desvincularan de l’FP Dual”. De fet, Martínez creu que hi haurà empreses que “hi trobaran més problemes que avantatges”.